La música és melodia, és ritme, és sonoritat, però l’escriptura musical amb un verdader pentagrama, va ser realitzada pel monjo italià Guido d'Arezzo (990 - 1050), en el Segle X. Este pentagrama constava de quatre línies, emprava claus i colors; i li va posar els noms a les notes musicals: do - re - mi - fa- sol - la - si - "do" a partir de les primeres síl·labes d’un text llatí.

El pentagrama, son 5 linies i 4 espais, on s'escriuen les notes.

Les notes poden tindre alterasions; les alteracions són els signes que modifiquen l’entonació (o altura) dels sons naturals i alterats:

El sostingut: eleva el so un semitò cromàtic. Es representa amb el signe ♯.

• El bemoll: baixa el so un semitò cromàtic. Es representa amb el signe ♭.
• El becaire: reixat l’efecte de les altres alteracions. Es representa amb el signe ♮.
• El doble sostingut: fa pujar el so un to. Es representa amb el signe .
• El doble bemoll: fa abaixar el so un to. Es representa amb el signe .

Elles, es posen al principi del pentagrama, tambe es fan servisr, per a saber en quina tonalitat estas, es poden posar d'aquestes maneres:

• Ordre dels bemols: Si - Mi - La - Re - Sol - Do - Fa
• Ordre dels sotinguts: Fa - Do - Sol - Re - La - Mi - Si